Acte feminista a Castelló de Farfanya

Diumenge 1 de març, en commemoració pel Dia Internacional de les Dones, es va celebrar a Castelló de Farfanya el primer acte feminista de la comarca d'Esquerra Republicana de Catalunya als voltants del 8 de març a tall de "tret de sortida" per aquesta festivitat.
Abans de l'acte, Maria Dantas, diputada al Congreso de los Diputados a Madrid per Esquerra Republicana de Catalunya,com a convidada especial, va signar el llibre d'honor de l'Ajuntament de Castelló de Farfanya.

Tanmateix, abans de la conferència, van participar en la lectura del Manifest del manifest feminista dones representants d'Esquerra Republicana de Catalunya en diverses institucions, com Maria Dantas (Diputada al Congreso), Montserrat Fornells (Diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Vilanova de l'Aguda), Estefania Rufach (Vicepresidenta del la Diputació de Lleida i alcadessa d'Os de Balaguer) i Mercè Camins (Secretària de la Dona d'ERC la Noguera).
A l'acte també van ser-hi presents, Miquel Serra, President de la Federació Regional d'ERC a Lleida, i Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig.

La diputada, Maria Dantas va realitzar un discurs d'obertura a l'acte on va elogiar la tasca de l'alcalde de Castelló de Farfanya, Omar Noumri, pel seu paper com a referent d'origen àrab i defensor dels valors republicans, que són feministes.

La conferència "Les dones resistents al feixisme a Espanya. Una història invisible" de la doctorant i docent de la Universitat de Barcelona Carlota Sànchez Vidal, va eclipsar un públic amb un discurs emocionant, tractant temes com el paper de les dones Brigadistes internacionals a la Guerra Civil, protagonitzant papers que eren revolucionaris per transgredir els rols de gènere del moment. A més, va ressaltar que fa molt poc temps que s'estudia a les dones com subjectes històrics, ja que estaven condemnades a patir una invisibilitat permanent, apareixent a la història únicament com a mares o dones de.

La ponent, va transmetre algunes anècdotes molt colpidores, com el cas de Carme Claramunt Bonet, afiliada a Estat Català que va ser la primera presa política de les Corts executada per "delictes de guerra". El règim les definia com a roges, degenerades, dones amorals i depravades. També el cas de Matilde Landa, una dona important tant en la lluita armada en la guerra civil, com durant la resistència contra el franquisme, i que va ser condemnada a mort, pena que li va ser commutada pel trasllat a la Presó de Palma, que era una de les més dures de l'època. El seu perfil d'èxit, va cridar l'atenció de les monges, catequistes i funcionaris que es van interessar a aconseguir la seva conversió al catolicisme, ja que no havia estat batejada.

Ella es va negar fins a la mort, patint xantatges continus i amenaces personals i comuns amb la resta de preses. Al final, en trobar-se en una disjuntiva moral, Matilde Landa es va llençar per la finestra de la infermeria de la presó de Palma i durant l'agonia, mentre la vida se l'hi escapava, se li va aplicar el baptisme "in articulo mortis", sent humiliada fins als ultims segons de la seva vida.